Aquest curs hem tingut alguns destinataris que s’han llançat a l’edició d’imatge digital. Entre ells esta la Gloria que ha estat treballant en aquesta imatge i l’hem demanat si ens podia explicar la seva historia.
“Estoy en el punt òmnia, por las mañanas. Aprendo a utilizar el ordenador y en el espai obert he retocado una fotografía, con la ayuda de David . Lo he hecho,porque la tía de mi marido tiene una foto en grande en la pared de su comedor del dia de nuestra boda, con ellos. A ella se le murió el marido al mes de casarnos y como es la ultima foto que tiene de sus hijos con su marido quiso tenerla para verla todos lo días.
Cuando vamos a visitarla vemos la fotito y después de 25 años tenia ganas de que la quitara pero la mujer decía, que no le importaba tenerla con sus sobrinos.
!Ya no podía mas ! Ahora podrá tener la foto, como es mejor que la tenga. Le he hecho una en grande y tres pequeñas para que la lleven en la cartera.”
Per el retoc no hem fet servir cap filtre o plugin, només eines basiques. Hem utilitzat el Gimp i primer va fer una selecció de les figures de la foto amb l’eina `de tisores inteligents, una vegada teniem les siluetes vam començar a treballar amb les capes per posar-les sobre fons transparent i posar una imatge amb una textura de cartró com a fons.
Desprès vam retocar la bora de les figures perquè no es vegessin tant retallades (una mica de goma i una mica de dit tacador) i vam girar la capa perquè les figures estiguessin més rectes. I vam esborrar tot allo que sortia fora del marc que ens dibuixava la imatge del cartró.
Però la Gloria volia eliminar la seva ma (que si us fixeu en la foto original esta agafada amb l’altre dona) i va començar a utilitzar la eina de clonar. Va eliminar la seva ma i va redibuixar tota l’espatlla de la seva tieta i el coll del suèter.
L’altre dia vam donar per acabat el treball amb la foto i la vam imprimir amb paper fotogràfic. Dies desprès la Gloria va demanar si podia imprimir una fulla amb les dues fotos per poder ensenyar el abans i el després.
“Ha quedado preciosa. ¿Sabéis una cosa? Me siento muy orgullosa de ver la pequeña obra de arte que he hecho gracias en el Òmnia. Yo también la voy a ponerla en mi casa con el antes y el después para que vean lo que hacemos en el curso. Tengo ilusión de seguir haciendo cosas.
Os animo a que la gente que tenga ganas de hacer cosas asi se acerque al punt y se ponga manos a la obra.”