A l’espera d’aquest moment aquest proper 3 de març serem la seu de l’Ubuntu Global Jam.

L’Ubuntu Global Jam és una trobada de treball de membres de la comunitat de l’Ubuntu per a acabar de donar una empenta a totes les tasques en què es pugui col·laborar abans de l’alliberament de la propera versió de l’Ubuntu.

Aquesta trobada es realitza a diversos punts del món el mateix cap de setmana, i evidentment, l’equip català hi està sempre ben representat.

Tant si ja teniu una idea en què voleu col·laborar a l’Ubuntu com si us agradaria col·laborar i encara no sabeu en què, l’Ubuntu Global Jam es un bon moment per començar.

Per ara les activitats previstes son una marató de traducció  i un triatge d’errades (bugs) però encara es poden proposar noves activitats.

A més de tota aquesta moguda de l’equip dels ubuntaires, nosaltres pensem que pot ser un bon moment per que els dinamitzadors i dinamitzadores que tinguin interes en saber més de l’Ubuntu i de com treballar amb aquesta distribució als seus punts ens puguem trobar i compartir una estona, dubtes i solucions.

Ens veiem.

Aquest any els temes a l’entorn que es treballava eren:
- l’ocupabilitat i la inserció sociolaboral dels col·lectius més febles i vulnerables, l’increment d’oportunitats,
- la formació i la cohesió de comunitats situades en els espais geogràfics més vulnerables davant la crisi econòmica,
- els programes que col·laboren amb programes: estratègies transversals a través de les quals els Punt TIC enfronten la situació de crisi econòmica
- les innovadores estratègies de futur: vivers d’empresa, accions d’acompanyament al nous aturats i de recerca de noves realitats en el món del treball.

Enguany la cita era a l’Auditori de la Torre Telefónica-Diagonal 00 de Barcelona i hi estaven convidades totes les persones implicades en la Xarxa Punt TIC i la Xarxa Òmnia i també aquells professionals del sector que estiguessin interessats.

Així gairebé 200 persones vinculades van participar en aquestes jornades que encara fer-se només durant el mati van ser molt intenses.

Ens van donar la benvingua Lluís Castells, director d’empreses i administracions públiques a Catalunya de Telefónica; Violant Cervera, directora general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família; i Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació.

Tot seguit, Bruno Vilarasau, director Gran Públic de Telefónica, va presentar el projecte Ciutadania 4.0, dins el qual va destacar algunes bones pràctiques sobre com s’organitza la ciutadania. Un del exemples triats va ser desdelamina.net.

Al primer bloc de la jornada va ser protagonistes la inserció sociolaboral i l’ocupabilitat.

Marisa Gliosca, de l’entitat Andròmines, ens va apropar a la realitat dels Punt TIC i Òmnia als centres penitenciaris, i Elia Raja i Sònia Costa van explicar el treball transversal que es realitza entre l’Òmnia Casal cívic Igualada-Montserrat i el programa Aprendre a Aprendre per tal de fomentar la inserció sociolaboral.

Mónica Acebo, de la DGTSI, va presentar el programa Connecta’t, en què participen molts Punt TIC i Òmnia, i tot seguit vam conèixer l’exemple concret de l’aplicació d’aquest programa a l’Òmnia La Balconada de Manresa.

Després d’un descans per esmorzar tots plegats, l’Anna Inglés, de l’Oficina Tècnica de la Xarxa Òmnia, va donar inici al segon bloc presentant al Josep Oliveras, dinamitzador de l‘Òmnia de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i TicBoi per a joves que desenvolupen a l’Òmnia.

Vam passar als Punt TIC de les zones rurals amb la Paloma Hernández i el Xavier Farré del Punt TIC del Solsonès i la Laura Villena, del Punt TIC de Lluçà. Són centres que des de les zones rurals porten a terme projectes innovadors de suport a l’emprenedoria, de col·laboració amb altres iniviatives, etc.

Després, va ser el torn de Jordi Colobrans de Citilab, que va presentar el projecte LaborLab, i del Daniel Marco, responsable de Promoció Industrial TIC de la DGTSI, que va parlar del foment dels perfils professionals de la Societat Digital.

La darrera exposició de la jornada va anar a càrrec de la Fundació Esplai. Laia Fauró i Isidre Bermúdez van presentar Employment Toolkit, una iniciativa europea que ofereix recursos als usuari/àries de telecentres per a la recerca de feina.

La cloenda va anar a càrrec de Ricard Faura, cap del Servei de Societat de Coneixement, que va destacar la qualitat dels ponents, i Marta Jové, cap del Servei de Cooperació i Desenvolupament Social, que va posar en relleu la feina amb col·lectius en situació de risc que fan els Òmnia.

I així va acabar la jornada d’aquest any.

Però des de el nostre Punt Òmnia s’havia fet una invitació per aprofitar la proximitat de la seu d’enguany amb els nostres locals i el barri per dinar tots junts, aprofitar per donar una volta pels seus carrers i xerrar de la seva situació i realitat i acabar presentant la resta de projectes de l’entitat.

Fer una estona de comunitat de forma analògica!!!

Us deixem amb un recull d’enllaços sobre la jornada:

> Web de la Jornada amb les presentacions
> Article sobre les jornades a www.punttic.cat
> Article sobre les jornades a www.xarxa-omnia.org
> Galeria de fotos de les jornades

A la mateixa Viquipedia donen les claus per entendre aquest projecte: aquest es un projecte per difondre el coneixement lliure en català per mitja de l’escriptura de una enciclopèdia amb el format wiki que enforteix el caràcter col·laboratiu de la mateixa.

A la Viquipèdia hi editen una mitjana de 300 editors diaris, que al cap del mes es converteixen en 1.300 editors diferents mensuals de mitjana.

Actualment la Viquipèdia en català té:
332.346 articles.
6.341 fitxers.
84.872 usuaris registrats.
777.610 pàgines totals.

Si voleu més informació podeu fer una ullada a l’article de la Viquipèdia a la Viquipèdia o a la portada de la mateixa.

A més per accedir a la informació continguda a un d’aquest codis ho podem fer amb un dispositiu amb càmera com un mòbil o una webcam i un programa de lectura de codis QR.

Aixi un codi QR es una forma rapida d’emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d’escanejar.

Al Punt Òmnia fa temps que estem pensant en utilitzar-los para algun tipus d’activitat. I aquest curs hem pogut començar a treballar amb una mestra del IES Manuel Vázquez Montalbán per treballar sobre els noms dels carrers del municipi.

La idea es crear unes fitxes sobre les persones que donen nom als carrers i pujar-les a una web. Després, l’adreça d’aquesta web es codificara amb un codi QR que s’imprimira i enganxara a la placa del carrer. Així qualsevol amb un mòbil que llegeixi aquests codis podrà consultar la informació de la fitxa i assabentar-se de la historia que hi ha darrera.

Tot això explicat aixi pot semblar una mica rebuscat però aquests codis comencen a ser utilitzats a moltes aplicacions com ens mostren en aquest web.

Si vols saber si el teu mòbil pot llegir aquests codis i descarregar-te l’aplicació per fer-ho, consulta la web de Kaywa. També hi ha un generador de codis.

Si el teu mòbil no pot llegir el codis, pots instal·lar el programet de QuickMark i fer-ho amb el teu ordinador i una webcam.

“Tic x Tots” és un projecte conjunt entre el Punt Òmnia i l’ONCE de Blanes on l’objectiu és promoure una major i millor accessibilitat a les TIC per a les persones amb discapacitat visual.

Us deixem amb el video que recentment han realitzat a la xarxa de Punt Tic.

El projecte va començar al febrer de 2010 i ja hi han passat una desena d’alumnes. Durant el procés d’aprenentatge, s’intenta que les persones invidents coneguin i dominin els aparells d’accessibilitat de manera que els permetin acostar-se a les TIC d’una manera fàcil i òptima. El recorregut formatiu es divideix en tres fases on participen tant tècnics especialitzats de la ONCE com el dinamitzador del Punt Òmnia.

A l’entrevista vam presentar la proposta del nostre Punt i del projecte Òmnia i vam estar xerrant sobre les linees de treball, els espais oferts i la nostra experiència durant aquests anys.

Més enllà de fer el discurs habitual sobre el projecte vam intentar donar a conèixer algunes idees concretes:

> el Òmnia es un projecte educatiu, per tant, els nostres espais, actuacions i fins i tot mitjans materials (els ordinadors, la connexió a internet, impressores,…) son les eines per un treball de millora i transformació de les persones que hi participem.

> la bretxa digital no es quelcom que afecta a la gent que no sap fer servir els ordinadors o internet, qualsevol persona, en qualsevol moment pot patir-la i que als Punt Òmnia tenim que treballar per donar resposta.

> l’alfabetització digital no es només fer formació en les eines informàtiques (aplicacions, sistema operatiu, perifèrics) o les tècniques (edició de imatge, de video, navegació web,…) sinó que te a veure amb les capacitats i usos de aquests.

> l’ús més interessant de la informàtica es el us social: que faig amb els ordinadors que m’apropa als demés, que ajuda a la comunitat i que em fa ser un agent de la millora de la nostra societat.

> l’us de programari lliure es una qüestió educativa i com a tal té a veure amb els eixos centrals de la nostra tasca.

Totes aquestes idees les vam presentar amb exemples del nostre dia a dia al Punt.

Desprès ens van convidar a participar a l’espai de tertúlia del programa ja que el tema tractat era la pirateria a Internet. Tal i com vam dir al programa durant aquesta estona vam donar el nostre punt de vista personal sobre el tema i no l’opinió del projecte o de la nostra entitat. Tot i així les idees que vam posar sobre la taula van ser:

> quan parlem de pirateria a internet només pensem en l’acte de descarregar arxius però això també implica tot un treball molt gran per part de persones que editen els arxius, els posen a la xarxa i els gestionen i que es fa en molts casos sense un benefici material clar. Aquesta vessant es la interessant de la pirateria.

> la societat, les administracions i entitats no esta provant solucions imaginatives i innovadores per tractar aquest tema sinó que apliquen solucions que en molts casos ja estaven desfasades o son inútils (el canon, els drm, el tancament de servidors o webs,…)

> davant el canvi de societat i model que implica la cultura digital i l’us de internet només es pot adaptar-se. Res no tornara a ser igual.

> moltes de les conseqüències de la pirateria son provocades per la mateixa naturalesa de la xarxa així que les tenim que acceptar en el mateix moment que l’utilitzem.

Va ser una estona agradable i entretinguda. Una pena que per problemes tècnics no es va gravar la emissió i no us podem convidar a escoltar-ho en diferit.

Agrair a la colla de El Refugio en general i a Jose en particular, el seu tracte i interes en el nostre projecte i la nostra tasca i per ser tan bons amfitrions radiofònics. Fins la propera!

Aquest programari es lliure perquè pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció. Això es el contrari a l’anomenat programari privatiu, on les eines tenen restriccions en l’ús o modificació privada, en la còpia i publicació de versions modificades o no modificades.

Pot semblar una mica complexe però per entendre com funciona el model de programari lliure us convidem a veure el següent video i si voleu més informació us convidem a seguir llegint l’article.

El programari lliure es un moviment que es va plantejar per Richard Stallman a principis dels anys 80. Stallman treballava com a informàtic del laboratori d’intel·ligència artificial del MIT. Durant aquella època Stallman i la resta d’informàtics solien compartir els seus programes.

El Programari Lliure és una filosofia, i aquesta filosofia és més important que el programari en sí mateix, al igual que la idea de llibertat és més important que la mateixa llibertat. Els principis d’aquesta filosofia es centren en com es poden distribuir, copiar i modificar els programes informàtics (això no vol dir que qualsevol dia es faça extensible a altres àmbits). Es diu que tot programa que siga lliure es pot distribuir, copiar i modificar lliurement. Els principis definits més formalment per tal de considerar que un programa siga lliure són:

Les quatre llibertats del programari lliure son:

> Llibertat 0: La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.

> Llibertat 1: La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.

> Llibertat 2: La llibertat de redistribuir còpies

> Llibertat 3: La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar.

Aquestes llibertats es plantegen tant a les aplicacions (el programes que utilitzem per fer les coses amb els ordinadors) com al sistema operatiu (el programa que controla el funcionament d’un ordinador) Aixi pots fer servir programari lliure sobre el sistema operatiu Windows o utilitzar un sistema operatiu de programari lliure com el GNU/Linux

Però en veritat el programari lliure es una alternativa i hi ha molts motius per que sigui molt interessant utilitzar-lo en la nostra tasca educativa, el Centre Nacional de Referencia de la Aplicación de las TIC basadas en Fuentes Abiertas en dona deu raons:

1. Contribueix a formar persones lliures, independents, crítiques i autònomes.

2. Permet ensenyar amb eines adaptades a la realitat de l’alumnat.

3. Crea una Comunitat de Coneixement Compartit.

4. Afavoreix en la persona la llibertat d’elecció tecnològica.

5. Evoluciona ràpidament i permet una eficaç solució dels problemes.

6. Una solució madura, amb experiències d’èxit en l’entorn educatiu espanyol.

7. Permet estalviar costos en la implantació, el manteniment i la gestió dels centres educatius.

8. Facilita que l’alumnat disposi a casa seva les mateixes eines educatives que utilitzen en el seu centre educatiu, i de forma 100% legal.

9. Garanteix la seguretat.

10. Potencia la innovació de productes i serveis a través d’empreses locals.

En definitiva, és un model educatiu en si mateix, lliure, democràtic, sostenible i tecnològicament competitiu, i l’opció ideal per a l’ús de la tecnologia a l’aula.

I per acabar, una serie de enllaços per ampliar tota aquesta informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

http://ca.wikipedia.org/wiki/GNU/Linux

http://www.gnulinux.cat/documentacio/guia/

http://www.gnulinux.cat/documentacio/breu-historia-de-gnulinux/

http://www.gnulinux.cat/documentacio/

http://www.cenatic.es/

http://www.softcatala.org/

En Juan es un enamorat d’escriure i normalment utilitza l’espai obert per fer uns extensos articles sobre noticies (habitualment sobre esports) que troba a Internet. De tant en tant escriu sobre la seva pròpia experiència o sobre personatges famosos. Es tracten d’articles farcits de dades i amb un estil ple de adjectius i perífrasis.

Avui aprofitant que una de les passions d’en Juan es el Tour de França, es celebra el centenari del Tourmalet i es l’ultim dia del curs li hem demanat si s’animava a escriure un petit article sobre el Tourmalet i la seva historia.

El centenario del Tourmalet, en el Tour de Francia.

La ronda gala se viste de fiesta y se prepara para celebrar los cien años de presencia del Tourmalet en su plano deportivo, es decir un obstáculo muy exigente para eludir y superar incluso para los más fuertes, los más capacitados y los ciclistas de mayor nivel. Se trata del centenario de uno de los puertos míticos del ciclismo, uno de los más sacrificados del acontecimiento deportivo de mayor relevancia del tiempo veraniego, de la carrera ciclista de mayor importancia a nivel mundial. Es la cima, junto con el Alpe d’Huez, más mitica de la ronda francesa.

Transcurrría el año 1985 y en una etapa de la más exigente montaña se dió lugar, en la ascensión al ya mencionado puerto, uno de lo hechos más recordados. Dos colosos del pelotón galo, el bretón Bernard Hinault (el preferido de la afición francesa) y un jovencísimo ciclista y prometedor Pedro “Perico” Delgado se enfretaron en sus rampas. Ambos encabezaban la carrera en la ya celebre cota y ambos acordaron un pacto entre caballeros: el segoviano resultó ser vencedor de etapa y el bretón se adjudicó el Mailot Jaune (es decir el jersei amarillo) como ganador del Tour.

En la década posterior, marcada por el dominio del navarro Miguel Indurain en el escenario que cuenta con el ya cumplido centenario y en otros puertos míticos, dió lugar el hundimiento de Chiapucci, uno de los más enconados y endiablados contrincantes del campeón navarro.

La ascensión al temido puerto es un itinerario muy prolongado y exigente, aunque no es un obstáculo de mayor desnivel en comparación al Alpe d’Huez o La Madelaine, el Galibier, el Izoard, etc.

Ha sido escenario muy trascendental en el cual se han establecido, entre los hombres más fuertes y destacados en la clasificación general, mayores diferencias y en consecuencia distancia para la victoria final de “Le Tour de France”.

Juan Fernandez Caba, julio 2010

Tota una invitació per gaudir aquesta tarda (o qualsevol altre) de un passeig (virtual o no) per aquesta fita.

Si vols més informació del Col du Tourmalet i la seva historia com etapa al Tour pots fer una ulla a la Wikipedia.

També pots llegir aquest article sobre el centenari de la presencia del Tour als Pirineus, una mica del diccionari nostàlgic que ha realitzat El Mundo.

La imatge d’aquesta entrada esta estreta del compte de Flickr de Darialalala

Aquest trimestre el tema a treballar es el genere, les anomenades diferencies de genere i el sexisme i vam pensar en treballar-ho per mitja d’escenes.

En aquest cas hem fet unes presentacions a partir de una imatge de un nen i una nena i hem creat un mena de discurs amb bafarades de còmic on aquest personatge es presentava….

Encara que per publicar-les a la web hem creat uns arxius gif, les presentacions originals estan realitzades amb l’Impress de l’OpenOffice i utilitzant les animacions de aparèixer i desaparèixer a cada bafarada.

Com podeu veure l’imaginari del nostres nanos es generós però no deixa de fer notar de que hi ha molta feina a fer en aquest camp.

El primer a arribar es aquesta mena de stegosaurus de color blau que vam anomenar Godzilla en honor al gran monstre japonès. A més el nostre Godzilla te un mecanisme que fa que brami i encengui els seus ulls.

El segon en arribar es aquest ninot (una mena de barriguitas) despullat que anomenem “el nen del Internet”. El vam trobar a la teulada del nostres antics locals quan vam pujar a instal·lar una antena per augmentar el radi de la nostra wifi. I allà estava tot nuet i brut. El vam adoptar i des de aquell moment esta amb el nostre router, vigilant la nostra connexió.

I l’ultima adquisició per el nostre zooilògic es aquest pingüí (també blau) que es una mena de primo del famós Tux, la simpàtica mascota de Linux.