Així que  alguns nens i algunes nenes han dit el que pensen sobre el centre obert!

• En el Preju hemos hecho un montón de cosas. En el primer taller de cocina hicimos pizza y en el segundo hicimos chocolate a la taza. En el primer taller de manualiades hicimos autoretratos y en el segundo hicimos barro.  (Mª NOEMÍ)
  

• El Preju es divertido pero la hora de recoger no mola.  El refuerzo de ordenadores en el aula es bastante aburrido.  La hora de percusión es una de mis favoritas. Cocina me gusta pero lo que no me gusta es que cuando hacemos algo que no me gusta me obliguen a probar un poquito.  (YOYO)

• El Preju té moltes activitats: piscina, tallers, temps lliure, assemblea,…   és molt, molt, molt divertit. (RAFA)

• El Preju es un sitio donde me puedo divertir mucho con mis compañeros. Lo que nos gusta del Preju es divertirnos pasarlo bien con las actividades que hacemos todos juntos.  (JONI)

• Me gusta la cocina porque aprendemos muchas cosas con el Ricard. Y me gusta mucho cuando nos vamos de colonias o al parque y hacemos muchas pruebas . También el casal de verano. (CARMEN)

• Me gusta la cocina porque hacemos cosas divertidas  y muy buenas. También la piscina porque me divierto mucho. (AROA)
  

• El Preju es muy divertido y hemos hecho un montón de cosas.  (Mª ROSA)

• El Preju es muy aburrido cuando los monitores te pegan una charla de 20 minutos, porque a veces molestamos (yo casi siempre). A veces también es divertido y el taller de cocina es muy guapo. (JUAN M)

A més, ens vam poder pujar a cagar un tió gegant que hi havia a la plaça de la Catedral i, pel camí ens vam creuar amb en Pare Noel. Us deixem unes fotografies per a que us en feu una idea… Ah! I si voleu, encara hi sou a temps d’anar-hi!

Sí, ja us n’hem parlat d’altres vegades, però és que aquest inici de curs s’han produït feines molt importants per la UEC. Per una banda, s’han reparat i reformat els assecadors de pantalles de serigrafia que estaven molt trencats i ja no permetien mantenir la temperatura necessària per a poder assecar les pantalles. I per altra banda, … (hi posarem una mica d’emoció, d’acord?)…
…
…
…
…
…
…
…
Va, fins aquí l’emoció! Doncs encara que us sembli mentida, hem fet una taula de ping-pong per a poder jugar-hi! Té unes dimensions molt semblants a les habituals. És de color blau marí i es desmontable, és a dir, es pot col·locar cada vegada que s’hi vol jugar però no cal que estigui sempre muntada (evitant així tenir ocupat un espai que a la UEC no n’hi ha gaire). I per tant, es poden fer partits a l’hora del pati i així aquests dies de pluja passen més amens.

I no us penseu que els educadors/es ens deixem guanyar pels nois, sinó que “lluitem” per mantenir-nos com a reis de la taula. La veritat és que la taula de ping-pong converteix l’espai en un entorn agradable de joc. Així que si us animeu a passar una bona estona i a desafiar al rei de la taula, ja ho sabeu!

No us cal res, nosaltres posem la taula, la xarxa (que també es desmuntable), les pales i la pilota, així que no teniu excuses!

Fins a la propera,
L’equip de la UEC.

P.D: Aquí us deixem un parell de fotografies del muntatge dels assecadors i de la taula de ping-pong.

El sol aquell matí es va deixar entreveure i els nens i nenes del Grupo Unión, varen sortir amb Xanques, el gegantó i la nostre Dragona.

Durant el cercavila la gent del barri es va anar despertant i donant la benvinguda al cap de setmana.

El grup d’animació infantil Els Farsants ens va acompanyar de les 12 del migdia, fins la una, fent-nos ballar i saltar per tota la plaça.

Un cop més agraïm a tots aquells que fan que l’Animació sigui possible un any més, des dels voluntaris, educadors i famílies fins a la Fundació la Roda d’Espectacles. Gràcies a tots per donar nous matisos al barri i fer del carrer un espai de trobada i d’intercanvi!

Fins la propera!

La sala va patir una transformació i les taules i cadires van agafar forma de coves o castells fantasmagòrics envoltats de música tètrica,  ambientada perquè cada grup representés la seva història amb els personatges de terror que ells havien decidit prèviament.

Els Mitjans esperaven amb neguit que tot sortís com estava previst, ja que van estar tota la setmana fent els preparatius decidint el recorregut i provant els diferent rols acompanyats de crits de por.

Aquesta castanyada els podem felicitar perquè ho van fer molt bé, les disfresses van ser molt aconseguides i han estat molt variades!!!

Mentre els Mitjans preparaven tot el recorregut, els petits van fer panellets i es van disfressar de castanyers i castanyeres per repartir-los a tothom que ens va honorar amb la seva presència.

Aquest any els temes a l’entorn que es treballava eren:
- l’ocupabilitat i la inserció sociolaboral dels col·lectius més febles i vulnerables, l’increment d’oportunitats,
- la formació i la cohesió de comunitats situades en els espais geogràfics més vulnerables davant la crisi econòmica,
- els programes que col·laboren amb programes: estratègies transversals a través de les quals els Punt TIC enfronten la situació de crisi econòmica
- les innovadores estratègies de futur: vivers d’empresa, accions d’acompanyament al nous aturats i de recerca de noves realitats en el món del treball.

Enguany la cita era a l’Auditori de la Torre Telefónica-Diagonal 00 de Barcelona i hi estaven convidades totes les persones implicades en la Xarxa Punt TIC i la Xarxa Òmnia i també aquells professionals del sector que estiguessin interessats.

Així gairebé 200 persones vinculades van participar en aquestes jornades que encara fer-se només durant el mati van ser molt intenses.

Ens van donar la benvingua Lluís Castells, director d’empreses i administracions públiques a Catalunya de Telefónica; Violant Cervera, directora general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família; i Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació.

Tot seguit, Bruno Vilarasau, director Gran Públic de Telefónica, va presentar el projecte Ciutadania 4.0, dins el qual va destacar algunes bones pràctiques sobre com s’organitza la ciutadania. Un del exemples triats va ser desdelamina.net.

Al primer bloc de la jornada va ser protagonistes la inserció sociolaboral i l’ocupabilitat.

Marisa Gliosca, de l’entitat Andròmines, ens va apropar a la realitat dels Punt TIC i Òmnia als centres penitenciaris, i Elia Raja i Sònia Costa van explicar el treball transversal que es realitza entre l’Òmnia Casal cívic Igualada-Montserrat i el programa Aprendre a Aprendre per tal de fomentar la inserció sociolaboral.

Mónica Acebo, de la DGTSI, va presentar el programa Connecta’t, en què participen molts Punt TIC i Òmnia, i tot seguit vam conèixer l’exemple concret de l’aplicació d’aquest programa a l’Òmnia La Balconada de Manresa.

Després d’un descans per esmorzar tots plegats, l’Anna Inglés, de l’Oficina Tècnica de la Xarxa Òmnia, va donar inici al segon bloc presentant al Josep Oliveras, dinamitzador de l‘Òmnia de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i TicBoi per a joves que desenvolupen a l’Òmnia.

Vam passar als Punt TIC de les zones rurals amb la Paloma Hernández i el Xavier Farré del Punt TIC del Solsonès i la Laura Villena, del Punt TIC de Lluçà. Són centres que des de les zones rurals porten a terme projectes innovadors de suport a l’emprenedoria, de col·laboració amb altres iniviatives, etc.

Després, va ser el torn de Jordi Colobrans de Citilab, que va presentar el projecte LaborLab, i del Daniel Marco, responsable de Promoció Industrial TIC de la DGTSI, que va parlar del foment dels perfils professionals de la Societat Digital.

La darrera exposició de la jornada va anar a càrrec de la Fundació Esplai. Laia Fauró i Isidre Bermúdez van presentar Employment Toolkit, una iniciativa europea que ofereix recursos als usuari/àries de telecentres per a la recerca de feina.

La cloenda va anar a càrrec de Ricard Faura, cap del Servei de Societat de Coneixement, que va destacar la qualitat dels ponents, i Marta Jové, cap del Servei de Cooperació i Desenvolupament Social, que va posar en relleu la feina amb col·lectius en situació de risc que fan els Òmnia.

I així va acabar la jornada d’aquest any.

Però des de el nostre Punt Òmnia s’havia fet una invitació per aprofitar la proximitat de la seu d’enguany amb els nostres locals i el barri per dinar tots junts, aprofitar per donar una volta pels seus carrers i xerrar de la seva situació i realitat i acabar presentant la resta de projectes de l’entitat.

Fer una estona de comunitat de forma analògica!!!

Us deixem amb un recull d’enllaços sobre la jornada:

> Web de la Jornada amb les presentacions
> Article sobre les jornades a www.punttic.cat
> Article sobre les jornades a www.xarxa-omnia.org
> Galeria de fotos de les jornades

L’Animació al carrer comença el curs. Aquest any ho farà en Dissabte amb el grup Els Farsants.

Els nens i nenes de la nostre entitat, participaran amb xanques i tambors, al cercavila matiner. Un cercavila que despertarà la gent del barri, perquè no arribin tard a la festa.

Esperem que ens vingueu a veure!

Una forta abraçada!

És important entendre com ens veuen els altres, però el primer de tot es conèixer-nos a nosaltres mateixos. Com som? Qui Som? Què ens agrada de nosaltres? En què destaquem? Etc.

La sèrie de taller d’aquest trimestre s’enfoquen a treballar tots aquests aspectes a través de diferents experiències plàstiques: Fang, pintura, teixits, etc.

Aquí teniu una mostra dels autoretrats fets amb petits la setmana passada. A partir de retalls de revistes vàrem construir com ens vèiem. Ens va caler paciència i un bon mirall per a no deixar-nos cap detall! Aquests son alguns dels resultats!

Fins la propera!

La Consuelo es una de les protagonistes de l’entrevista que vam publicar al maig dins de la nostra serie Gent del Barri. Les dues companyes ens fan un retrat del seu projecte, la seva historia i com una experiència d’alfabetització amb adults es converteix en un punt de referencia per diferents generacions, cultures i realitats del barri.

Pensem que el dia de la gravació, la Consuelo, ens va fer un dels regals més bonics que ens podia fer i va participar en el nostre projecte per donar-nos testimoni de la seva vida i les seves ganes de viure.

I només volíem agrair aquesta generositat i sentir que una part d’ella estarà sempre entre nosaltres.