Així que  alguns nens i algunes nenes han dit el que pensen sobre el centre obert!

• En el Preju hemos hecho un montón de cosas. En el primer taller de cocina hicimos pizza y en el segundo hicimos chocolate a la taza. En el primer taller de manualiades hicimos autoretratos y en el segundo hicimos barro.  (Mª NOEMÍ)
  

• El Preju es divertido pero la hora de recoger no mola.  El refuerzo de ordenadores en el aula es bastante aburrido.  La hora de percusión es una de mis favoritas. Cocina me gusta pero lo que no me gusta es que cuando hacemos algo que no me gusta me obliguen a probar un poquito.  (YOYO)

• El Preju té moltes activitats: piscina, tallers, temps lliure, assemblea,…   és molt, molt, molt divertit. (RAFA)

• El Preju es un sitio donde me puedo divertir mucho con mis compañeros. Lo que nos gusta del Preju es divertirnos pasarlo bien con las actividades que hacemos todos juntos.  (JONI)

• Me gusta la cocina porque aprendemos muchas cosas con el Ricard. Y me gusta mucho cuando nos vamos de colonias o al parque y hacemos muchas pruebas . También el casal de verano. (CARMEN)

• Me gusta la cocina porque hacemos cosas divertidas  y muy buenas. También la piscina porque me divierto mucho. (AROA)
  

• El Preju es muy divertido y hemos hecho un montón de cosas.  (Mª ROSA)

• El Preju es muy aburrido cuando los monitores te pegan una charla de 20 minutos, porque a veces molestamos (yo casi siempre). A veces también es divertido y el taller de cocina es muy guapo. (JUAN M)

Com cada any, també Grupo Unión hi participa desenvolupant un taller.

Hi participem per molts motius; creiem que com a entitat adrianenca, dedicada al treball amb infants i joves, hem d’estar presents en un espai dedicat a aquest col·lectiu. També hi participem per tal que la nostra entitat es conegui a nivell de municipi. I un altre motiu que hem cregut important al llarg dels anys, és que cal fer visible la tasca que desenvolupem diàriament les entitats del barri de La Mina, que per a molta gent de Sant Adrià som unes grans desconegudes.

Aquest any hem fet un taller ben dolç, un pinxo de llaminadures, que un cop muntat té forma de nino. Ha estat un gran èxit. Una forma d’endolcir una mica més el Nadal.

A més, ens vam poder pujar a cagar un tió gegant que hi havia a la plaça de la Catedral i, pel camí ens vam creuar amb en Pare Noel. Us deixem unes fotografies per a que us en feu una idea… Ah! I si voleu, encara hi sou a temps d’anar-hi!

Sí, ja us n’hem parlat d’altres vegades, però és que aquest inici de curs s’han produït feines molt importants per la UEC. Per una banda, s’han reparat i reformat els assecadors de pantalles de serigrafia que estaven molt trencats i ja no permetien mantenir la temperatura necessària per a poder assecar les pantalles. I per altra banda, … (hi posarem una mica d’emoció, d’acord?)…
…
…
…
…
…
…
…
Va, fins aquí l’emoció! Doncs encara que us sembli mentida, hem fet una taula de ping-pong per a poder jugar-hi! Té unes dimensions molt semblants a les habituals. És de color blau marí i es desmontable, és a dir, es pot col·locar cada vegada que s’hi vol jugar però no cal que estigui sempre muntada (evitant així tenir ocupat un espai que a la UEC no n’hi ha gaire). I per tant, es poden fer partits a l’hora del pati i així aquests dies de pluja passen més amens.

I no us penseu que els educadors/es ens deixem guanyar pels nois, sinó que “lluitem” per mantenir-nos com a reis de la taula. La veritat és que la taula de ping-pong converteix l’espai en un entorn agradable de joc. Així que si us animeu a passar una bona estona i a desafiar al rei de la taula, ja ho sabeu!

No us cal res, nosaltres posem la taula, la xarxa (que també es desmuntable), les pales i la pilota, així que no teniu excuses!

Fins a la propera,
L’equip de la UEC.

P.D: Aquí us deixem un parell de fotografies del muntatge dels assecadors i de la taula de ping-pong.

El sol aquell matí es va deixar entreveure i els nens i nenes del Grupo Unión, varen sortir amb Xanques, el gegantó i la nostre Dragona.

Durant el cercavila la gent del barri es va anar despertant i donant la benvinguda al cap de setmana.

El grup d’animació infantil Els Farsants ens va acompanyar de les 12 del migdia, fins la una, fent-nos ballar i saltar per tota la plaça.

Un cop més agraïm a tots aquells que fan que l’Animació sigui possible un any més, des dels voluntaris, educadors i famílies fins a la Fundació la Roda d’Espectacles. Gràcies a tots per donar nous matisos al barri i fer del carrer un espai de trobada i d’intercanvi!

Fins la propera!

La inauguració de les jornades va anar a càrrec de Josep Lluís Cleries, Conseller del Departament de Benestar Social i Família i de Jaume Clupés President de la FEDAIA.

La Conferència Inaugural la va dur a terme el Doctor Jorge L. Tizón, Psiquiatra en atenció primària, Psicòleg i Neuròleg. En la seva exposició va tractar el tema de les carències poc visibles i molt descuidades en la infància, la necessitat de donar suport a la psicologia del desenvolupament tant en la infància com en les famílies en risc. Va fer una crítica a la farmacologia que sovint s’administra fàcilment a nens i nenes, fet que ha fet augmentar un 20% la permanència del trastorn mental a Espanya.

El Fòrum va continuar amb la Taula Rodona “Les conseqüències de les mancances en la infància vista des de diferents prismes” amb Mónica López, psicòloga de la  Facultat de Psicologia d’Oviedo; Mercè Caso, Magistrada i Docent de l’Escola Judicial de Barcelona; i Maria Truñó, pediatra a Sant Joan de Deu.

La tarda del dijous 27 es va dedicar a tres espais simultanis en els que s’explicaven diferents projectes d’entitats pertanyents a la  FEDAIA.

El Divendres 28 va començar la jornada amb la Tertúlia, “Com encarar els reptes professionals de les pobreses invisibles”, moderada pel Carles Capdevila, Director del Diari Ara, i que va comptar amb la intervenció, entre d’altres, del Professor Sebastià Sarasa, Professor Titular de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra i que en l’actualitat està dirigint l’Informe FEDAIA “Radiografia de la infància i famílies en risc a Catalunya”. En la seva intervenció el Professor Sarasa va exposar els factors que expliquen la pobresa infantil, com el mercat de treball, el nombre de persones que treballen per unitat familiar i les transparències públiques baixes.

Vam continuar amb la projecció del curt metratge “El circo de las mariposas”.

El Fòrum va finalitzar amb l’Entrevista Periodística “Pobresa Infantil a Suècia: contradiccions i desafiaments” que Rita Marzoa, Directora del Programa Solidaris de Catalunya Ràdio, va realitzar a Tapio Salonen, Degà de la Facultat de Salut i Societat de la Universitat de Malmö (Suecia)

Al llarg de la mateixa es va analitzar el sistema social Suec cercant  les diferències i similituds respecte Catalunya. Va apuntar el fet que a Suècia no es parla de “pobreses infantils” ja que la pobresa és d’adults i que els infants van sempre lligats a la família. De com històricament, independentment que governessin esquerres o dretes, el país sempre li ha donat importància a l’Estat de Benestar; per poder tenir tant bones prestacions socials es paguen impostos molt alts.

La sala va patir una transformació i les taules i cadires van agafar forma de coves o castells fantasmagòrics envoltats de música tètrica,  ambientada perquè cada grup representés la seva història amb els personatges de terror que ells havien decidit prèviament.

Els Mitjans esperaven amb neguit que tot sortís com estava previst, ja que van estar tota la setmana fent els preparatius decidint el recorregut i provant els diferent rols acompanyats de crits de por.

Aquesta castanyada els podem felicitar perquè ho van fer molt bé, les disfresses van ser molt aconseguides i han estat molt variades!!!

Mentre els Mitjans preparaven tot el recorregut, els petits van fer panellets i es van disfressar de castanyers i castanyeres per repartir-los a tothom que ens va honorar amb la seva presència.

Aquest curs, hem decidit fer una aturada en la idea de l’acompanyament. Ho hem formulat així:

“Volem viure processos d’acompanyament que afavoreixin el creixement personal i col·lectiu de tots els qui formem part del Grupo Unión”.

I per començar bé l’any, ens hem fet un regalet…. Una carpeta per anar recollint el treball del curs, amb dos referències clares al tema de l’acompanyament: Una imatge d’una activitat en la que es visualitza una forma d’acompanyar, i una frase per pensar.

Us la deixem en aquesta pantalla….

“Si vols anar ràpid, ves sol;

Si vols anar lluny, ves acompanyat”.

Antic refrany africà