Els nens i nenes del Prejustiu i l’Aula d’Estiu van plegar fa una setmana. El Punt Òmnia també va tancar les seves portes i ordinadors i desdelamina.net es prepara per un agost farcit de bones propostes i lectures interessants. L’Estudi Assistit i l’UEC com bons projectes amb calendari escolar van encetar el seu periode estiuenc fa uns mesos. L’Animació es va acomiadar a l’inici de l’estiu.

Ara toca gaudir de l’estiu de una forma més relaxada, sense horaris i sense activitats programades. Tots nosaltres tornem al setembre amb ganes de programar, descobrir i encetar un nou curs…

Però això serà al setembre, ara només dir-vos bones vacances i fins el curs vinent

Aquest any el destí ha estat MasFranch, una cooperativa de 10 persones que té com a objectiu la transformació social i ecològica. Amb ganes de conèixer aquesta manera d’entendre la vida, ens endinsem 5 dies amb els nostres nens i nenes a una experiència diferent i finalment molt gratificant.

El primer dia la nostre particular màquina del temps, ens va transportar a l’edat mitja. Allí una Reina amb els seus tres fills i un pregoner, buscava els millors cavallers i el millor fill per regnar el castell quan ella marxes.

Durant aquest dies tots hem hagut de demostrar que junts podríem regnar aquest castell. Els cavallers han estat demostrant diàriament les millors de les seves qualitats, han hagut d’aprendre a conviure en grup i assumir certes responsabilitats, doncs governar un castell, no és una tasca senzilla, cal saber treballar el camp, donar de menjar a les gallines, netejar el sotabosc, fer el pa, construir part del castell amb les nostres mans i peus o fer funcionar la nostra peculiar piscina.

El repte era força agosarat, i la reina i els prínceps no ho van posar fàcil, buscaven els millors cavallers. Finalment, al últim sopar de gala, la Reina va donar el seu veredicte, no podia quedar-se només amb un d’ells, cadascú tenia una qualitat que ens complementava amb les altres, el conjunt feia un tot.   

Amb tot plegat, també hem tingut temps de passar moltes estones d’esbarjo, excursions, piscina, bàsquet i molt més.

Ha estat una experiència diferent, on tots i totes hem crescut una miqueta més. Ens emportem a casa moltíssimes sensacions i vivències.

Ara ja podem dir: FINS AL SETEMBRE!

Bon estiu

En Juan es un enamorat d’escriure i normalment utilitza l’espai obert per fer uns extensos articles sobre noticies (habitualment sobre esports) que troba a Internet. De tant en tant escriu sobre la seva pròpia experiència o sobre personatges famosos. Es tracten d’articles farcits de dades i amb un estil ple de adjectius i perífrasis.

Avui aprofitant que una de les passions d’en Juan es el Tour de França, es celebra el centenari del Tourmalet i es l’ultim dia del curs li hem demanat si s’animava a escriure un petit article sobre el Tourmalet i la seva historia.

El centenario del Tourmalet, en el Tour de Francia.

La ronda gala se viste de fiesta y se prepara para celebrar los cien años de presencia del Tourmalet en su plano deportivo, es decir un obstáculo muy exigente para eludir y superar incluso para los más fuertes, los más capacitados y los ciclistas de mayor nivel. Se trata del centenario de uno de los puertos míticos del ciclismo, uno de los más sacrificados del acontecimiento deportivo de mayor relevancia del tiempo veraniego, de la carrera ciclista de mayor importancia a nivel mundial. Es la cima, junto con el Alpe d’Huez, más mitica de la ronda francesa.

Transcurrría el año 1985 y en una etapa de la más exigente montaña se dió lugar, en la ascensión al ya mencionado puerto, uno de lo hechos más recordados. Dos colosos del pelotón galo, el bretón Bernard Hinault (el preferido de la afición francesa) y un jovencísimo ciclista y prometedor Pedro “Perico” Delgado se enfretaron en sus rampas. Ambos encabezaban la carrera en la ya celebre cota y ambos acordaron un pacto entre caballeros: el segoviano resultó ser vencedor de etapa y el bretón se adjudicó el Mailot Jaune (es decir el jersei amarillo) como ganador del Tour.

En la década posterior, marcada por el dominio del navarro Miguel Indurain en el escenario que cuenta con el ya cumplido centenario y en otros puertos míticos, dió lugar el hundimiento de Chiapucci, uno de los más enconados y endiablados contrincantes del campeón navarro.

La ascensión al temido puerto es un itinerario muy prolongado y exigente, aunque no es un obstáculo de mayor desnivel en comparación al Alpe d’Huez o La Madelaine, el Galibier, el Izoard, etc.

Ha sido escenario muy trascendental en el cual se han establecido, entre los hombres más fuertes y destacados en la clasificación general, mayores diferencias y en consecuencia distancia para la victoria final de “Le Tour de France”.

Juan Fernandez Caba, julio 2010

Tota una invitació per gaudir aquesta tarda (o qualsevol altre) de un passeig (virtual o no) per aquesta fita.

Si vols més informació del Col du Tourmalet i la seva historia com etapa al Tour pots fer una ulla a la Wikipedia.

També pots llegir aquest article sobre el centenari de la presencia del Tour als Pirineus, una mica del diccionari nostàlgic que ha realitzat El Mundo.

La imatge d’aquesta entrada esta estreta del compte de Flickr de Darialalala

Aquest objectiu d’esdevenir una comunitat en la qual tots els membres –nois i noies, joves, pares i mares i educadors/es- es senten protagonistes i responsables d’una mateixa experiència educativa va tindre diferents elements metodològics però el primer va ser la realització d’una activitat conjunta de tots el projectes i activitats del Grupo Unión.

Aquest treball es va començar a perfilar a la reunió general del mes d’abril i al final es va cristal·litzar el passat 18 de juny on a partir de les 17.00h tots el projectes del Grupo Unión van sortir al carrer a dinamitzar un espai, una activitat i a tothom que es volia apropar a participar.

L’activitat conjunta va consistir en que cada projecte va treure una de les seves activitats al carrer i va engrescar a tothom que hi passava per el carrer per que la realitzes.

Aixi la UEC va muntar un minitaller de serigrafia on qui volia podia provar la màgia de plasmar en positiu un dibuix en negatiu.

L’Aula d’Estudi va animar-nos a resoldre mots encreuats, sopa de lletres, enigmes matematics i fins i tot a trobar les set diferencies entre dos fotos del barri.

El Centre Obert va obrir un paracaigudes de tots colors per jugar amb ell i va convida tothom a pujar a les xanques per estar una estona ben dalt de tot.

El Punt Òmnia va treure els seus ordinadors al carrer i va demanar fotos del barri per digitalitzar-las amb l’escàner i poder pujar-las a Internet perque tothom pugui gaudir de com era el nostre entorn fa uns anys.

I desdelamina.net va muntar un petit estudi de video per enregistrar testimonis de la gent del carrer i també va emetre per Internet l’ambient de aquesta tarda tan especial.

I per acabar l’actuació del grup La Tresca i la Verdesca com a convidats de luxe per el projecte d’Animació al Carrer.

Tota una forma d’acabar el curs, i de donar a conèixer tots els nostres projectes i tindre un contacte més proper i real amb els destinataris de les nostres accions educatives.

Somos los niños del “Aula d’estudi”. El día 15 de Mayo fuimos a la fiesta de los Esplais, esta fue organizada por la Federación de Centros Juveniles Don Bosco de Cataluña.

Quedamos a las 8:30 en los locales del Grupo Unión. ¡¡ “Que pronto para un sábado”. Después de cojer el tram y el Metro subimos a un tren llamado Renfe. Llegamos a las 10:30 al Colegio Sant Joan Bosco de Sabadell , nos presentaron y nos dividimos por grupos diferentes por países : China, Australia, Grecia, África, etc… y empezamos diferentes pruebas.

Hicimos una guerra de besos, un partido de fútbol con los ojos vendados, educación -no educación etc…

Después de comer hicimos un puzzle con las piezas que estaban escondidas por los patios. Se puso a llover y cuando paró fuimos a merendar a un parque que estaba al lado de la estación de tren. Muy agotados y muy contentos fuimos de vuelta a casa!

Aquest curs s’ha finalitzat amb una activitat molt divertida. Hem berenat tots junts i hem jugat al Bingo, on molts i moltes han guanyat un premi molt útil para les vacances. Peró ningú s’ha quedat sense regal. Tots els nens i les nenes del estudi assistit han anat a casa amb un llibre para seguir treballant la lectura. Ho vam passar força be!

Bon estiu!!

Una excursió que ha motivat molt als nens/es del Preju. El trajecte és una mica llarg per alguns, primer agafem el tramvia i després el tren a l’estació de Sant Adrià, amb molta il·lusió perquè per molts d’ells/es era la primera vegada que ho feien. En arribar allà seiem i ens expliquen que és el que fan en aquest espai de creació, després fem grups i ens ensenyen  els diferents espais pels que tindrem que passar i mostrar les nostres capacitats.

El primer d’ells, l’espai d’equilibri, una corda ben tensa a un metro d’alçada on els nens/es han de passar intentant no caure i demostrar que poden caminar sense ajuda, tant amb un peu com amb dos. El segon, el trapezi, aquí han de pujar  i gaudir d’una vista molt privilegiada, i demostrar que no tenen por de les alçades i fent diverses figures i exercicis que la monitora anava explicant. I per últim, un petit llit elàstic on han de saltar fent alguna acrobàcia, tombarella, etc  i caure als matalassos, una gran prova d’agilitat i de valentia.

Aquest any el lema era BELLUGUEM-NOS TOTS, festa dedicada a la discapacitat i coorganitzat per Fundació la Roda i Cocarmi.

Grupo Unión varem col·laborar amb la realització d’un taller d’agulles (“broches”) fet amb diferents materials, des de el Feltre com a base fins a botons, retalls de roba o capsules de cafè. El gran repte era jugar i crear a través dels diferents tactes i colors. Tots els participants van deixar-se emportar per la fantasia i van fer petites obres com aquestes:

Ens despedim i fins la propera!

Hem fet una mica de valoració de tot al curs amb els nens i nenes, en tres parts

1ªpart: Que m’ha agradat mes?

2ª part: Que m’ha agradat menys?

3ªpart: Que m’agradaria fer el curs vinent?

Els nens i nenes han valorat en general molt positivament l’activitat durant tot el curs, el que mes els hi ha agradat son les festes..

Han valorat negativament el soroll dels seus propis companys.

Els hi agradaria fer mes festes i mes berenars el curs vinent.

Nosaltres també valorem molt positivament aquest curs, ja que els nens i nenes han treballat molt, hi ha hagut un alt percentatge de millora en general en els seus coneixements.

Aquest trimestre el tema a treballar es el genere, les anomenades diferencies de genere i el sexisme i vam pensar en treballar-ho per mitja d’escenes.

En aquest cas hem fet unes presentacions a partir de una imatge de un nen i una nena i hem creat un mena de discurs amb bafarades de còmic on aquest personatge es presentava….

Encara que per publicar-les a la web hem creat uns arxius gif, les presentacions originals estan realitzades amb l’Impress de l’OpenOffice i utilitzant les animacions de aparèixer i desaparèixer a cada bafarada.

Com podeu veure l’imaginari del nostres nanos es generós però no deixa de fer notar de que hi ha molta feina a fer en aquest camp.